The best MTB trails around Fogars de la Selva

If you pass by the Can Valls path, it's worth stopping to look at these three strange structures. They are not modern kilns: they are traditionally dated to the 9th–10th centuries, and one of them is still practically whole. Here, pine and oak stumps and wood were slowly baked to obtain "pega", a kind of vegetable tar used to waterproof boats and containers, and also for lighting. What's curious is to think that more than a thousand years ago, people were already working this forest and exploiting its resources right at this spot. A small stop that, if you don't know what you're looking at, goes completely unnoticed.

It looks as if we were some centuries back in time!

Tradition has it that when fishermen were far out at sea, they would look for a tiny white dot on the mountain amidst the green of the forest. It was this hermitage. It served as a reference point for them to orient themselves and know where the coast was. A kind of lighthouse, but on the mountain. And there's a second, even more curious story. Centuries ago, a severe smallpox epidemic affected the farmhouses of Hortsavinyà. Legend has it that a stranger appeared with an image of the Virgin and assured that those who came to pray to her would be healed. People associated the healings with that image, and eventually, the small oratory was built here. There's even a curious play on its name: Erola and verola—smallpox in Catalan—ended up being linked in popular tradition, although the origin of 'erola' seems to actually refer to the small plain where it is located. So that little white house lost among the trees was, depending on who looked at it, a sanctuary for some and an orientation point for those sailing down below in the Mediterranean.

Can Bac no era una barraca perdida: hay constancia de este mas desde al menos 1356 y durante siglos hubo aquí una casa de payés con tierras y actividad agrícola. Todavía se distingue la gran era delante de las ruinas. Hoy queda poco más que paredes, piedras y vegetación tragándose lo que un día fue una masía con vida. Si pasas en bici, baja un momento el ritmo y fíjate bien: es fácil atravesar Fuirosos pensando que siempre fue este bosque solitario, cuando hace unos siglos esto estaba lleno de masías, campos y gente trabajando.

This footbridge allows you to cross the river and enjoy the view of its course in all seasons. The river changes each season according to its flow and always offers an interesting view.

Montsoriu Castle (in Catalan Castell de Montsoriu) is considered the most important Gothic castle in Catalonia and is one of the best-preserved medieval fortresses in the entire Mediterranean region. Perched at an altitude of 633 meters within the Montseny Natural Park, it is located on the border between the municipalities of Arbúcies and Sant Feliu de Buixalleu, in the province of Girona, Spain

Sant Martí de Montnegre Una església aïllada dins del Parc Natural del Montnegre, de gran valor per la seva integració en el paisatge forestal. És un punt de referència en les rutes de l'interior.

Església de Sant Llop d'Hortsavinyà El document més antic on s'esmenta Hortsavinyà és del 1101, i el primer de l'església, del 1301, si bé la primitiva esglesiola podria ser del segle IX o X. La major part de l'edifici actual és del segle XVIII. Sant Llop n'és el patró (1 de setembre), i per això se celebra la festa major en aquestes dates, coincidint amb el primer diumenge del mes. I si sant Llop és el patró de l'església, santa Eulàlia ho és del poble, i pels volts del 10 de desembre se celebra la festa major petita d'Hortsavinyà. Tradicionalment, sant Llop fou l'encarregat, en la fe cristiana, de guarir el mal de coll i l'afonia, i se'l relacionava amb alguns comportaments dels llops. Tot això ens porta a cercar els seus orígens en un personatge precristià, el pare Llop, un home que convivia amb un ramat de llops a les muntanyes. Una vegada a l'any baixava a les masies a cobrar un tribut, que calia pagar si es volia evitar l'atac dels llops al bestiar i a les persones. També era creença general, segons podem llegir als bestiaris medievals catalans, que si un home veia un llop abans que el llop a ell, la bèstia restava muda per sempre més, però si era el llop qui el veia primer, qui perdia la veu era l'home. Això darrer es produïa per l'ensurt que patia la persona en trobar-se el llop. D'aquí ve la relació de sant Llop amb l'afonia. Font: XPN